Formentabelle zu „dissociare“
Verb
Präsens (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dissocio | dissocior |
2. Person Singular | dissocias | dissociare, dissociaris |
3. Person Singular | dissociatione, dissociat | dissociatur |
1. Person Plural | dissociamus | dissociamur |
2. Person Plural | dissociatis | dissociamini |
3. Person Plural | dissociant | dissociantur |
Imperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dissociabam | dissociabar |
2. Person Singular | dissociabas | dissociabare, dissociabaris |
3. Person Singular | dissociabat | dissociabatur |
1. Person Plural | dissociabamus | dissociabamur |
2. Person Plural | dissociabatis | dissociabamini |
3. Person Plural | dissociabant | dissociabantur |
Futur I (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dissociabo | dissociabor |
2. Person Singular | dissociabis | dissociabere, dissociaberis |
3. Person Singular | dissociabit | dissociabitur |
1. Person Plural | dissociabimus | dissociabimur |
2. Person Plural | dissociabitis | dissociabimini |
3. Person Plural | dissociabunt | dissociabuntur |
Perfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dissociavi | — |
2. Person Singular | dissociavisti | — |
3. Person Singular | dissociavit | — |
1. Person Plural | dissociavimus | — |
2. Person Plural | dissociavistis | — |
3. Person Plural | dissociavere, dissociare, dissociaverunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dissociaveram | — |
2. Person Singular | dissociaveras | — |
3. Person Singular | dissociaverat | — |
1. Person Plural | dissociaveramus | — |
2. Person Plural | dissociaveratis | — |
3. Person Plural | dissociaverant | — |
Futur II (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dissociavero | — |
2. Person Singular | dissociaris, dissociaveris | — |
3. Person Singular | dissociaverit | — |
1. Person Plural | dissociaverimus | — |
2. Person Plural | dissociaveritis | — |
3. Person Plural | dissociaverint | — |
Präsens (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dissociem | dissocier |
2. Person Singular | dissocies | dissociere, dissocieris |
3. Person Singular | dissociet | dissocietur |
1. Person Plural | dissociemus | dissociemur |
2. Person Plural | dissocietis | dissociemini |
3. Person Plural | dissocient | dissocientur |
Imperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dissociarem | dissociarer |
2. Person Singular | dissociares | dissociarere, dissociareris |
3. Person Singular | dissociaret | dissociaretur |
1. Person Plural | dissociaremus | dissociaremur |
2. Person Plural | dissociaretis | dissociaremini |
3. Person Plural | dissociarent | dissociarentur |
Perfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dissociaverim | — |
2. Person Singular | dissociaris, dissociaveris | — |
3. Person Singular | dissociaverit | — |
1. Person Plural | dissociaverimus | — |
2. Person Plural | dissociaveritis | — |
3. Person Plural | dissociaverint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dissociavissem | — |
2. Person Singular | dissociavisses | — |
3. Person Singular | dissociasset, dissociavisset | — |
1. Person Plural | dissociavissemus | — |
2. Person Plural | dissociavissetis | — |
3. Person Plural | dissociavissent | — |
Infinitiv | Präsens | Perfekt |
---|
Aktiv | dissociare | dissociavisse |
Passiv | dissociari, dissociarier | — |
Imperativ I | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | dissocia | dissociare |
3. Person Singular | — | — |
2. Person Plural | dissociate | dissociamini |
3. Person Plural | — | — |
Imperativ II | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | dissociato | dissociator |
3. Person Singular | dissociato | dissociator |
2. Person Plural | dissociatote | — |
3. Person Plural | dissocianto | dissociantor |
PPP | Singular | Plural |
---|
Nominativ | dissociatum, dissociata, dissociatus | dissociati, dissociata, dissociatae |
Genitiv | dissociati, dissociatae | dissociatarum, dissociatorum |
Dativ | dissociatae, dissociato | dissociatis |
Akkusativ | dissociatum, dissociatam | dissociatos, dissociata, dissociatas |
Ablativ | dissociata, dissociato | dissociatis |
Vokativ | dissociatum, dissociata, dissociate | dissociati, dissociata, dissociatae |
PPA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | dissocians | dissociantes, dissociantia |
Genitiv | dissociantis | dissociantium, dissociantum |
Dativ | dissocianti | dissociantibus |
Akkusativ | dissocians, dissociantem | dissociantes, dissociantia |
Ablativ | dissociante, dissocianti | dissociantibus |
Vokativ | dissocians | dissociantes, dissociantia |
PFA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | dissociatura, dissociaturum, dissociaturus | dissociatura, dissociaturae, dissociaturi |
Genitiv | dissociaturae, dissociaturi | dissociaturarum, dissociaturorum |
Dativ | dissociaturae, dissociaturo | dissociaturis |
Akkusativ | dissociaturam, dissociaturum | dissociatura, dissociaturas, dissociaturos |
Ablativ | dissociatura, dissociaturo | dissociaturis |
Vokativ | dissociatura, dissociature, dissociaturum | dissociatura, dissociaturae, dissociaturi |
Gerundivum | Singular | Plural |
---|
Nominativ | dissocianda, dissociandum, dissociandus | dissocianda, dissociandae, dissociandi |
Genitiv | dissociandae, dissociandi | dissociandarum, dissociandorum |
Dativ | dissociandae, dissociando | dissociandis |
Akkusativ | dissociandam, dissociandum | dissocianda, dissociandas, dissociandos |
Ablativ | dissocianda, dissociando | dissociandis |
Vokativ | dissocianda, dissociande, dissociandum | dissocianda, dissociandae, dissociandi |
Substantiv
| Singular | Plural |
---|
Nominativ | — | — |
Genitiv | — | — |
Dativ | — | — |
Akkusativ | — | — |
Ablativ | dissociatione | — |
Vokativ | — | — |
153 (231) Formen für „dissociare“