Formentabelle zu „dissidere“
Verb
Präsens (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dissideo | dissideor |
2. Person Singular | dissides | dissidere, dissideris |
3. Person Singular | dissidet | dissidetur |
1. Person Plural | dissidemus | dissidemur |
2. Person Plural | dissidetis | dissidemini |
3. Person Plural | dissident | dissidentur |
Imperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dissidebam | dissidebar |
2. Person Singular | dissidebas | dissidebare, dissidebaris |
3. Person Singular | dissidebat | dissidebatur |
1. Person Plural | dissidebamus | dissidebamur |
2. Person Plural | dissidebatis | dissidebamini |
3. Person Plural | dissidebant | dissidebantur |
Futur I (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dissidebo | dissidebor |
2. Person Singular | dissidebis | dissidebere, dissideberis |
3. Person Singular | dissidebit | dissidebitur |
1. Person Plural | dissidebimus | dissidebimur |
2. Person Plural | dissidebitis | dissidebimini |
3. Person Plural | dissidebunt | dissidebuntur |
Perfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dissedi | — |
2. Person Singular | dissedisti | — |
3. Person Singular | dissedit | — |
1. Person Plural | dissedimus | — |
2. Person Plural | dissedistis | — |
3. Person Plural | dissedere, dissederunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dissederam | — |
2. Person Singular | dissederas | — |
3. Person Singular | dissederat | — |
1. Person Plural | dissederamus | — |
2. Person Plural | dissederatis | — |
3. Person Plural | dissederant | — |
Futur II (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dissedero | — |
2. Person Singular | dissederis | — |
3. Person Singular | dissederit | — |
1. Person Plural | dissederimus | — |
2. Person Plural | dissederitis | — |
3. Person Plural | dissederint | — |
Präsens (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dissideam | dissidear |
2. Person Singular | dissideas | dissideare, dissidearis |
3. Person Singular | dissideat | dissideatur |
1. Person Plural | dissideamus | dissideamur |
2. Person Plural | dissideatis | dissideamini |
3. Person Plural | dissideant | dissideantur |
Imperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dissiderem | dissiderer |
2. Person Singular | dissideres | dissiderere, dissidereris |
3. Person Singular | dissideret | dissideretur |
1. Person Plural | dissideremus | dissideremur |
2. Person Plural | dissideretis | dissideremini |
3. Person Plural | dissiderent | dissiderentur |
Perfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dissederim | — |
2. Person Singular | dissederis | — |
3. Person Singular | dissederit | — |
1. Person Plural | dissederimus | — |
2. Person Plural | dissederitis | — |
3. Person Plural | dissederint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dissedissem | — |
2. Person Singular | dissedisses | — |
3. Person Singular | dissedisset | — |
1. Person Plural | dissedissemus | — |
2. Person Plural | dissedissetis | — |
3. Person Plural | dissedissent | — |
Infinitiv | Präsens | Perfekt |
---|
Aktiv | dissidere | dissedisse |
Passiv | dissideri, dissiderier | — |
Imperativ I | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | disside | dissidere |
3. Person Singular | — | — |
2. Person Plural | dissidete | dissidemini |
3. Person Plural | — | — |
Imperativ II | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | dissideto | dissidetor |
3. Person Singular | dissideto | dissidetor |
2. Person Plural | dissidetote | — |
3. Person Plural | dissidento | dissidentor |
PPP | Singular | Plural |
---|
Nominativ | dissessa, dissessum, dissessus | dissessa, dissessae, dissessi |
Genitiv | dissessae, dissessi | dissessarum, dissessorum |
Dativ | dissessae, dissesso | dissessis |
Akkusativ | dissessam, dissessum | dissessa, dissessas, dissessos |
Ablativ | dissessa, dissesso | dissessis |
Vokativ | dissessa, dissesse, dissessum | dissessa, dissessae, dissessi |
PFA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | dissessura, dissessurum, dissessurus | dissessura, dissessurae, dissessuri |
Genitiv | dissessurae, dissessuri | dissessurarum, dissessurorum |
Dativ | dissessurae, dissessuro | dissessuris |
Akkusativ | dissessuram, dissessurum | dissessura, dissessuras, dissessuros |
Ablativ | dissessura, dissessuro | dissessuris |
Vokativ | dissessura, dissessure, dissessurum | dissessura, dissessurae, dissessuri |
Gerundivum | Singular | Plural |
---|
Nominativ | dissidenda, dissidendum, dissidendus | dissidenda, dissidendae, dissidendi |
Genitiv | dissidendae, dissidendi | dissidendarum, dissidendorum |
Dativ | dissidendae, dissidendo | dissidendis |
Akkusativ | dissidendam, dissidendum | dissidenda, dissidendas, dissidendos |
Ablativ | dissidenda, dissidendo | dissidendis |
Vokativ | dissidenda, dissidende, dissidendum | dissidenda, dissidendae, dissidendi |
152 (225) Formen für „dissidere“