Formentabelle zu „denegare“
Verb
Imperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | denegabam | denegabar |
2. Person Singular | denegabas | denegabare, denegabaris |
3. Person Singular | denegabat | denegabatur |
1. Person Plural | denegabamus | denegabamur |
2. Person Plural | denegabatis | denegabamini |
3. Person Plural | denegabant | denegabantur |
Futur I (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | denegabo | denegabor |
2. Person Singular | denegabis | denegabere, denegaberis |
3. Person Singular | denegabit | denegabitur |
1. Person Plural | denegabimus | denegabimur |
2. Person Plural | denegabitis | denegabimini |
3. Person Plural | denegabunt | denegabuntur |
Perfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | denegaui | — |
2. Person Singular | denegavisti | — |
3. Person Singular | denegavit | — |
1. Person Plural | denegavimus | — |
2. Person Plural | denegavistis | — |
3. Person Plural | denegare, denegarunt, denegavere, denegaverunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | denegaveram | — |
2. Person Singular | denegaveras | — |
3. Person Singular | denegaverat | — |
1. Person Plural | denegaveramus | — |
2. Person Plural | denegaveratis | — |
3. Person Plural | denegaverant | — |
Futur II (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | denegavero | — |
2. Person Singular | denegaris, denegaveris | — |
3. Person Singular | denegaverit | — |
1. Person Plural | denegaverimus | — |
2. Person Plural | denegaveritis | — |
3. Person Plural | denegarint, denegaverint | — |
Präsens (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | denegem | deneger |
2. Person Singular | deneges | denegere, denegeris |
3. Person Singular | deneget | denegetur |
1. Person Plural | denegemus | denegemur |
2. Person Plural | denegetis | denegemini |
3. Person Plural | denegent | denegentur |
Imperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | denegarem | denegarer |
2. Person Singular | denegares | denegarere, denegareris |
3. Person Singular | denegaret | denegaretur |
1. Person Plural | denegaremus | denegaremur |
2. Person Plural | denegaretis | denegaremini |
3. Person Plural | denegarent | denegarentur |
Perfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | denegaverim | — |
2. Person Singular | denegaris, denegaveris | — |
3. Person Singular | denegaverit | — |
1. Person Plural | denegaverimus | — |
2. Person Plural | denegaveritis | — |
3. Person Plural | denegarint, denegaverint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | denegavissem | — |
2. Person Singular | denegavisses | — |
3. Person Singular | denegasset, denegavisset | — |
1. Person Plural | denegavissemus | — |
2. Person Plural | denegavissetis | — |
3. Person Plural | denegavissent | — |
Imperativ I | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | denega | denegare |
3. Person Singular | — | — |
2. Person Plural | denegate | denegamini |
3. Person Plural | — | — |
Imperativ II | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | denegato | denegator |
3. Person Singular | denegato | denegator |
2. Person Plural | denegatote | — |
3. Person Plural | deneganto | denegantor |
PPP | Singular | Plural |
---|
Nominativ | denegata, denegatum, denegatus | denegata, denegati, denegatae |
Genitiv | denegatae, denegati | denegatarum, denegatorum |
Dativ | denegatae, denegato | denegatis |
Akkusativ | denegatam, denegatum | denegata, denegatas, denegatos |
Ablativ | denegata, denegato | denegatis |
Vokativ | denegata, denegatum, denegate | denegati, denegata, denegatae |
PPA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | denegans | denegantes, denegantia |
Genitiv | denegantis | denegantium, denegantum |
Dativ | deneganti | denegantibus |
Akkusativ | denegantem, denegans | denegantes, denegantia |
Ablativ | denegante, deneganti | denegantibus |
Vokativ | denegans | denegantes, denegantia |
PFA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | denegatura, denegaturum, denegaturus | denegatura, denegaturae, denegaturi |
Genitiv | denegaturae, denegaturi | denegaturarum, denegaturorum |
Dativ | denegaturae, denegaturo | denegaturis |
Akkusativ | denegaturam, denegaturum | denegatura, denegaturas, denegaturos |
Ablativ | denegatura, denegaturo | denegaturis |
Vokativ | denegatura, denegature, denegaturum | denegatura, denegaturae, denegaturi |
Gerundivum | Singular | Plural |
---|
Nominativ | deneganda, denegandum, denegandus | deneganda, denegandae, denegandi |
Genitiv | denegandae, denegandi | denegandarum, denegandorum |
Dativ | denegando, denegandae | denegandis |
Akkusativ | denegandam, denegandum | denegandas, deneganda, denegandos |
Ablativ | deneganda, denegando | denegandis |
Vokativ | deneganda, denegande, denegandum | deneganda, denegandae, denegandi |
152 (232) Formen für „denegare“