Formentabelle zu „denatare“
Verb
Präsens (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | denato | denator |
2. Person Singular | denatas | denatare, denataris |
3. Person Singular | denatat | denatatur |
1. Person Plural | denatamus | denatamur |
2. Person Plural | denatatis | denatamini |
3. Person Plural | denatant | denatantur |
Imperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | denatabam | denatabar |
2. Person Singular | denatabas | denatabare, denatabaris |
3. Person Singular | denatabat | denatabatur |
1. Person Plural | denatabamus | denatabamur |
2. Person Plural | denatabatis | denatabamini |
3. Person Plural | denatabant | denatabantur |
Futur I (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | denatabo | denatabor |
2. Person Singular | denatabis | denatabere, denataberis |
3. Person Singular | denatabit | denatabitur |
1. Person Plural | denatabimus | denatabimur |
2. Person Plural | denatabitis | denatabimini |
3. Person Plural | denatabunt | denatabuntur |
Perfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | denatavi | — |
2. Person Singular | denatavisti | — |
3. Person Singular | denatavit | — |
1. Person Plural | denatavimus | — |
2. Person Plural | denatavistis | — |
3. Person Plural | denatare, denatavere, denataverunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | denataveram | — |
2. Person Singular | denataveras | — |
3. Person Singular | denataverat | — |
1. Person Plural | denataveramus | — |
2. Person Plural | denataveratis | — |
3. Person Plural | denataverant | — |
Futur II (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | denatavero | — |
2. Person Singular | denataris, denataveris | — |
3. Person Singular | denataverit | — |
1. Person Plural | denataverimus | — |
2. Person Plural | denataveritis | — |
3. Person Plural | denataverint | — |
Präsens (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | fidenatem, denatem | denater |
2. Person Singular | fidenates, denates | denatere, denateris |
3. Person Singular | denatet | denatetur |
1. Person Plural | denatemus | denatemur |
2. Person Plural | denatetis | denatemini |
3. Person Plural | denatent | denatentur |
Imperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | denatarem | denatarer |
2. Person Singular | denatares | denatarere, denatareris |
3. Person Singular | denataret | denataretur |
1. Person Plural | denataremus | denataremur |
2. Person Plural | denataretis | denataremini |
3. Person Plural | denatarent | denatarentur |
Perfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | denataverim | — |
2. Person Singular | denataris, denataveris | — |
3. Person Singular | denataverit | — |
1. Person Plural | denataverimus | — |
2. Person Plural | denataveritis | — |
3. Person Plural | denataverint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | denatavissem | — |
2. Person Singular | denatavisses | — |
3. Person Singular | denatavisset | — |
1. Person Plural | denatavissemus | — |
2. Person Plural | denatavissetis | — |
3. Person Plural | denatavissent | — |
Infinitiv | Präsens | Perfekt |
---|
Aktiv | denatare | denatavisse |
Passiv | denatari, denatarier | — |
Imperativ I | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | denata | denatare |
3. Person Singular | — | — |
2. Person Plural | denatate | denatamini |
3. Person Plural | — | — |
Imperativ II | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | denatato | denatator |
3. Person Singular | denatato | denatator |
2. Person Plural | denatatote | — |
3. Person Plural | denatanto | denatantor |
PPP | Singular | Plural |
---|
Nominativ | denatata, denatatum, denatatus | denatata, denatatae, denatati |
Genitiv | denatatae, denatati | denatatarum, denatatorum |
Dativ | denatatae, denatato | denatatis |
Akkusativ | denatatam, denatatum | denatata, denatatas, denatatos |
Ablativ | denatata, denatato | denatatis |
Vokativ | denatata, denatate, denatatum | denatata, denatatae, denatati |
PPA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | denatans | denatantes, denatantia |
Genitiv | denatantis | denatantium, denatantum |
Dativ | denatanti | denatantibus |
Akkusativ | denatans, denatantem | denatantes, denatantia |
Ablativ | denatante, denatanti | denatantibus |
Vokativ | denatans | denatantes, denatantia |
PFA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | denatatura, denataturum, denataturus | denatatura, denataturae, denataturi |
Genitiv | denataturae, denataturi | denataturarum, denataturorum |
Dativ | denataturae, denataturo | denataturis |
Akkusativ | denataturam, denataturum | denatatura, denataturas, denataturos |
Ablativ | denatatura, denataturo | denataturis |
Vokativ | denatatura, denatature, denataturum | denatatura, denataturae, denataturi |
Gerundivum | Singular | Plural |
---|
Nominativ | denatanda, denatandum, denatandus | denatanda, denatandae, denatandi |
Genitiv | denatandae, denatandi | denatandarum, denatandorum |
Dativ | denatandae, denatando | denatandis |
Akkusativ | denatandam, denatandum | denatanda, denatandas, denatandos |
Ablativ | denatanda, denatando | denatandis |
Vokativ | denatanda, denatande, denatandum | denatanda, denatandae, denatandi |
152 (230) Formen für „denatare“