Formentabelle zu „delirare“
Verb
Präsens (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deliro | deliror |
2. Person Singular | deliras | delirare, deliraris |
3. Person Singular | delirat | deliratur |
1. Person Plural | deliramus | deliramur |
2. Person Plural | deliratis | deliramini |
3. Person Plural | delirant | delirantur |
Imperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | delirabam | delirabar |
2. Person Singular | delirabas | delirabare, delirabaris |
3. Person Singular | delirabat | delirabatur |
1. Person Plural | delirabamus | delirabamur |
2. Person Plural | delirabatis | delirabamini |
3. Person Plural | delirabant | delirabantur |
Futur I (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | delirabo | delirabor |
2. Person Singular | delirabis | delirabere, deliraberis |
3. Person Singular | delirabit | delirabitur |
1. Person Plural | delirabimus | delirabimur |
2. Person Plural | delirabitis | delirabimini |
3. Person Plural | delirabunt | delirabuntur |
Perfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deliravi | — |
2. Person Singular | deliravisti | — |
3. Person Singular | deliravit | — |
1. Person Plural | deliravimus | — |
2. Person Plural | deliravistis | — |
3. Person Plural | delirare, deliravere, deliraverunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deliraveram | — |
2. Person Singular | deliraveras | — |
3. Person Singular | deliraverat | — |
1. Person Plural | deliraveramus | — |
2. Person Plural | deliraveratis | — |
3. Person Plural | deliraverant | — |
Futur II (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deliravero | — |
2. Person Singular | deliraris, deliraveris | — |
3. Person Singular | deliraverit | — |
1. Person Plural | deliraverimus | — |
2. Person Plural | deliraveritis | — |
3. Person Plural | deliraverint | — |
Präsens (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | delirem | delirer |
2. Person Singular | delires | delirere, delireris |
3. Person Singular | deliret | deliretur |
1. Person Plural | deliremus | deliremur |
2. Person Plural | deliretis | deliremini |
3. Person Plural | delirent | delirentur |
Imperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | delirarem | delirarer |
2. Person Singular | delirares | delirarere, delirareris |
3. Person Singular | deliraret | deliraretur |
1. Person Plural | deliraremus | deliraremur |
2. Person Plural | deliraretis | deliraremini |
3. Person Plural | delirarent | delirarentur |
Perfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deliraverim | — |
2. Person Singular | deliraris, deliraveris | — |
3. Person Singular | deliraverit | — |
1. Person Plural | deliraverimus | — |
2. Person Plural | deliraveritis | — |
3. Person Plural | deliraverint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deliravissem | — |
2. Person Singular | deliravisses | — |
3. Person Singular | deliravisset | — |
1. Person Plural | deliravissemus | — |
2. Person Plural | deliravissetis | — |
3. Person Plural | deliravissent | — |
Infinitiv | Präsens | Perfekt |
---|
Aktiv | delirare | deliravisse |
Passiv | delirari, delirarier | — |
Imperativ I | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | delira | delirare |
3. Person Singular | — | — |
2. Person Plural | delirate | deliramini |
3. Person Plural | — | — |
Imperativ II | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | delirato | delirator |
3. Person Singular | delirato | delirator |
2. Person Plural | deliratote | — |
3. Person Plural | deliranto | delirantor |
PPP | Singular | Plural |
---|
Nominativ | delirata, deliratum, deliratus | delirata, deliratae, delirati |
Genitiv | deliratae, delirati | deliratarum, deliratorum |
Dativ | deliratae, delirato | deliratis |
Akkusativ | deliratam, deliratum | delirata, deliratas, deliratos |
Ablativ | delirata, delirato | deliratis |
Vokativ | delirata, delirate, deliratum | delirata, deliratae, delirati |
PPA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | delirans | delirantes, delirantia |
Genitiv | delirantis | delirantium, delirantum |
Dativ | deliranti | delirantibus |
Akkusativ | delirans, delirantem | delirantes, delirantia |
Ablativ | delirante, deliranti | delirantibus |
Vokativ | delirans | delirantes, delirantia |
PFA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | deliratura, deliraturum, deliraturus | deliratura, deliraturae, deliraturi |
Genitiv | deliraturae, deliraturi | deliraturarum, deliraturorum |
Dativ | deliraturae, deliraturo | deliraturis |
Akkusativ | deliraturam, deliraturum | deliratura, deliraturas, deliraturos |
Ablativ | deliratura, deliraturo | deliraturis |
Vokativ | deliratura, delirature, deliraturum | deliratura, deliraturae, deliraturi |
Gerundivum | Singular | Plural |
---|
Nominativ | deliranda, delirandum, delirandus | deliranda, delirandae, delirandi |
Genitiv | delirandae, delirandi | delirandarum, delirandorum |
Dativ | delirandae, delirando | delirandis |
Akkusativ | delirandam, delirandum | deliranda, delirandas, delirandos |
Ablativ | deliranda, delirando | delirandis |
Vokativ | deliranda, delirande, delirandum | deliranda, delirandae, delirandi |
152 (228) Formen für „delirare“