Formentabelle zu „deculcare“
Verb
Präsens (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular |
Warning: Division by zero in /srv/data/web/vhosts/www.latein.me/htdocs/formTable.php on line 463
deculco | deculcor |
2. Person Singular | deculcas | deculcare, deculcaris |
3. Person Singular | deculcat | deculcatur |
1. Person Plural | deculcamus | deculcamur |
2. Person Plural | deculcatis | deculcamini |
3. Person Plural | deculcant | deculcantur |
Imperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deculcabam | deculcabar |
2. Person Singular | deculcabas | deculcabare, deculcabaris |
3. Person Singular | deculcabat | deculcabatur |
1. Person Plural | deculcabamus | deculcabamur |
2. Person Plural | deculcabatis | deculcabamini |
3. Person Plural | deculcabant | deculcabantur |
Futur I (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deculcabo | deculcabor |
2. Person Singular | deculcabis | deculcabere, deculcaberis |
3. Person Singular | deculcabit | deculcabitur |
1. Person Plural | deculcabimus | deculcabimur |
2. Person Plural | deculcabitis | deculcabimini |
3. Person Plural | deculcabunt | deculcabuntur |
Perfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deculcavi | — |
2. Person Singular | deculcavisti | — |
3. Person Singular | deculcavit | — |
1. Person Plural | deculcavimus | — |
2. Person Plural | deculcavistis | — |
3. Person Plural | deculcare, deculcavere, deculcaverunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deculcaveram | — |
2. Person Singular | deculcaveras | — |
3. Person Singular | deculcaverat | — |
1. Person Plural | deculcaveramus | — |
2. Person Plural | deculcaveratis | — |
3. Person Plural | deculcaverant | — |
Futur II (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deculcavero | — |
2. Person Singular | deculcaris, deculcaveris | — |
3. Person Singular | deculcaverit | — |
1. Person Plural | deculcaverimus | — |
2. Person Plural | deculcaveritis | — |
3. Person Plural | deculcaverint | — |
Präsens (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deculcem | deculcer |
2. Person Singular | deculces | deculcere, deculceris |
3. Person Singular | deculcet | deculcetur |
1. Person Plural | deculcemus | deculcemur |
2. Person Plural | deculcetis | deculcemini |
3. Person Plural | deculcent | deculcentur |
Imperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deculcarem | deculcarer |
2. Person Singular | deculcares | deculcarere, deculcareris |
3. Person Singular | deculcaret | deculcaretur |
1. Person Plural | deculcaremus | deculcaremur |
2. Person Plural | deculcaretis | deculcaremini |
3. Person Plural | deculcarent | deculcarentur |
Perfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deculcaverim | — |
2. Person Singular | deculcaris, deculcaveris | — |
3. Person Singular | deculcaverit | — |
1. Person Plural | deculcaverimus | — |
2. Person Plural | deculcaveritis | — |
3. Person Plural | deculcaverint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deculcavissem | — |
2. Person Singular | deculcavisses | — |
3. Person Singular | deculcavisset | — |
1. Person Plural | deculcavissemus | — |
2. Person Plural | deculcavissetis | — |
3. Person Plural | deculcavissent | — |
Infinitiv | Präsens | Perfekt |
---|
Aktiv | deculcare | deculcavisse |
Passiv | deculcari, deculcarier | — |
Imperativ I | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | deculca | deculcare |
3. Person Singular | — | — |
2. Person Plural | deculcate | deculcamini |
3. Person Plural | — | — |
Imperativ II | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | deculcato | deculcator |
3. Person Singular | deculcato | deculcator |
2. Person Plural | deculcatote | — |
3. Person Plural | deculcanto | deculcantor |
PPP | Singular | Plural |
---|
Nominativ | deculcata, deculcatum, deculcatus | deculcata, deculcatae, deculcati |
Genitiv | deculcatae, deculcati | deculcatarum, deculcatorum |
Dativ | deculcatae, deculcato | deculcatis |
Akkusativ | deculcatam, deculcatum | deculcata, deculcatas, deculcatos |
Ablativ | deculcata, deculcato | deculcatis |
Vokativ | deculcata, deculcate, deculcatum | deculcata, deculcatae, deculcati |
PPA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | deculcans | deculcantes, deculcantia |
Genitiv | deculcantis | deculcantium, deculcantum |
Dativ | deculcanti | deculcantibus |
Akkusativ | deculcans, deculcantem | deculcantes, deculcantia |
Ablativ | deculcante, deculcanti | deculcantibus |
Vokativ | deculcans | deculcantes, deculcantia |
PFA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | deculcatura, deculcaturum, deculcaturus | deculcatura, deculcaturae, deculcaturi |
Genitiv | deculcaturae, deculcaturi | deculcaturarum, deculcaturorum |
Dativ | deculcaturae, deculcaturo | deculcaturis |
Akkusativ | deculcaturam, deculcaturum | deculcatura, deculcaturas, deculcaturos |
Ablativ | deculcatura, deculcaturo | deculcaturis |
Vokativ | deculcatura, deculcature, deculcaturum | deculcatura, deculcaturae, deculcaturi |
Gerundivum | Singular | Plural |
---|
Nominativ | deculcanda, deculcandum, deculcandus | deculcanda, deculcandae, deculcandi |
Genitiv | deculcandae, deculcandi | deculcandarum, deculcandorum |
Dativ | deculcandae, deculcando | deculcandis |
Akkusativ | deculcandam, deculcandum | deculcanda, deculcandas, deculcandos |
Ablativ | deculcanda, deculcando | deculcandis |
Vokativ | deculcanda, deculcande, deculcandum | deculcanda, deculcandae, deculcandi |
152 (228) Formen für „deculcare“