Formentabelle zu „decollare“
Verb
Präsens (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | decollo | decollor |
2. Person Singular | decollas | decollare, decollaris |
3. Person Singular | decollat | decollatur |
1. Person Plural | decollamus | decollamur |
2. Person Plural | decollatis | decollamini |
3. Person Plural | decollant | decollantur |
Imperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | decollabam | decollabar |
2. Person Singular | decollabas | decollabare, decollabaris |
3. Person Singular | decollabat | decollabatur |
1. Person Plural | decollabamus | decollabamur |
2. Person Plural | decollabatis | decollabamini |
3. Person Plural | decollabant | decollabantur |
Futur I (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | decollabo | decollabor |
2. Person Singular | decollabis | decollabere, decollaberis |
3. Person Singular | decollabit | decollabitur |
1. Person Plural | decollabimus | decollabimur |
2. Person Plural | decollabitis | decollabimini |
3. Person Plural | decollabunt | decollabuntur |
Perfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | decollavi | — |
2. Person Singular | decollavisti | — |
3. Person Singular | decollavit | — |
1. Person Plural | decollavimus | — |
2. Person Plural | decollavistis | — |
3. Person Plural | decollare, decollavere, decollaverunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | decollaveram | — |
2. Person Singular | decollaveras | — |
3. Person Singular | decollaverat | — |
1. Person Plural | decollaveramus | — |
2. Person Plural | decollaveratis | — |
3. Person Plural | decollaverant | — |
Futur II (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | decollavero | — |
2. Person Singular | decollaris, decollaveris | — |
3. Person Singular | decollaverit | — |
1. Person Plural | decollaverimus | — |
2. Person Plural | decollaveritis | — |
3. Person Plural | decollaverint | — |
Präsens (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | decollem | decoller |
2. Person Singular | decolles | decollere, decolleris |
3. Person Singular | decollet | decolletur |
1. Person Plural | decollemus | decollemur |
2. Person Plural | decolletis | decollemini |
3. Person Plural | decollent | decollentur |
Imperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | decollarem | decollarer |
2. Person Singular | decollares | decollarere, decollareris |
3. Person Singular | decollaret | decollaretur |
1. Person Plural | decollaremus | decollaremur |
2. Person Plural | decollaretis | decollaremini |
3. Person Plural | decollarent | decollarentur |
Perfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | decollaverim | — |
2. Person Singular | decollaris, decollaveris | — |
3. Person Singular | decollaverit | — |
1. Person Plural | decollaverimus | — |
2. Person Plural | decollaveritis | — |
3. Person Plural | decollaverint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | decollavissem | — |
2. Person Singular | decollavisses | — |
3. Person Singular | decollavisset | — |
1. Person Plural | decollavissemus | — |
2. Person Plural | decollavissetis | — |
3. Person Plural | decollavissent | — |
Infinitiv | Präsens | Perfekt |
---|
Aktiv | decollare | decollavisse |
Passiv | decollari, decollarier | — |
Imperativ I | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | decolla | decollare |
3. Person Singular | — | — |
2. Person Plural | decollate | decollamini |
3. Person Plural | — | — |
Imperativ II | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | decollato | decollator |
3. Person Singular | decollato | decollator |
2. Person Plural | decollatote | — |
3. Person Plural | decollanto | decollantor |
PPP | Singular | Plural |
---|
Nominativ | decollata, decollatum, decollatus | decollata, decollatae, decollati |
Genitiv | decollatae, decollati | decollatarum, decollatorum |
Dativ | decollatae, decollato | decollatis |
Akkusativ | decollatam, decollatum | decollata, decollatas, decollatos |
Ablativ | decollata, decollato | decollatis |
Vokativ | decollata, decollate, decollatum | decollata, decollatae, decollati |
PPA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | decollans | decollantes, decollantia |
Genitiv | decollantis | decollantium, decollantum |
Dativ | decollanti | decollantibus |
Akkusativ | decollans, decollantem | decollantes, decollantia |
Ablativ | decollante, decollanti | decollantibus |
Vokativ | decollans | decollantes, decollantia |
PFA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | decollatura, decollaturum, decollaturus | decollatura, decollaturae, decollaturi |
Genitiv | decollaturae, decollaturi | decollaturarum, decollaturorum |
Dativ | decollaturae, decollaturo | decollaturis |
Akkusativ | decollaturam, decollaturum | decollatura, decollaturas, decollaturos |
Ablativ | decollatura, decollaturo | decollaturis |
Vokativ | decollatura, decollature, decollaturum | decollatura, decollaturae, decollaturi |
Gerundivum | Singular | Plural |
---|
Nominativ | decollanda, decollandum, decollandus | decollandi, decollanda, decollandae |
Genitiv | decollandi, decollandae | decollandarum, decollandorum |
Dativ | decollandae, decollando | decollandis |
Akkusativ | decollandam, decollandum | decollanda, decollandas, decollandos |
Ablativ | decollanda, decollando | decollandis |
Vokativ | decollanda, decollande, decollandum | decollandi, decollanda, decollandae |
152 (228) Formen für „decollare“