Formentabelle zu „declamare“
Verb
Präsens (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | declamo | declamor |
2. Person Singular | declamas | declamare, declamaris |
3. Person Singular | declamat | declamatur |
1. Person Plural | declamamus | declamamur |
2. Person Plural | declamatis | declamamini |
3. Person Plural | declamant | declamantur |
Imperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | declamabam | declamabar |
2. Person Singular | declamabas | declamabare, declamabaris |
3. Person Singular | declamabat | declamabatur |
1. Person Plural | declamabamus | declamabamur |
2. Person Plural | declamabatis | declamabamini |
3. Person Plural | declamabant | declamabantur |
Futur I (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | declamabo | declamabor |
2. Person Singular | declamabis | declamabere, declamaberis |
3. Person Singular | declamabit | declamabitur |
1. Person Plural | declamabimus | declamabimur |
2. Person Plural | declamabitis | declamabimini |
3. Person Plural | declamabunt | declamabuntur |
Perfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | declamavi | — |
2. Person Singular | declamasti, declamavisti | — |
3. Person Singular | declamavitque, declamavit | — |
1. Person Plural | declamavimus | — |
2. Person Plural | declamavistis | — |
3. Person Plural | declamare, declamavere, declamaverunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | declamaveram | — |
2. Person Singular | declamaveras | — |
3. Person Singular | declamaverat | — |
1. Person Plural | declamaveramus | — |
2. Person Plural | declamaveratis | — |
3. Person Plural | declamaverant | — |
Futur II (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | declamavero | — |
2. Person Singular | declamaris, declamaveris | — |
3. Person Singular | declamaverit | — |
1. Person Plural | declamaverimus | — |
2. Person Plural | declamaveritis | — |
3. Person Plural | declamaverint | — |
Präsens (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | declamem | declamer |
2. Person Singular | declames | declamere, declameris |
3. Person Singular | declamet | declametur |
1. Person Plural | declamemus | declamemur |
2. Person Plural | declametis | declamemini |
3. Person Plural | declament | declamentur |
Imperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | declamarem | declamarer |
2. Person Singular | declamares | declamarere, declamareris |
3. Person Singular | declamaret | declamaretur |
1. Person Plural | declamaremus | declamaremur |
2. Person Plural | declamaretis | declamaremini |
3. Person Plural | declamarent | declamarentur |
Perfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | declamaverim | — |
2. Person Singular | declamaris, declamaveris | — |
3. Person Singular | declamaverit | — |
1. Person Plural | declamaverimus | — |
2. Person Plural | declamaveritis | — |
3. Person Plural | declamaverint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | declamavissem | — |
2. Person Singular | declamavisses | — |
3. Person Singular | declamasset, declamavisset | — |
1. Person Plural | declamavissemus | — |
2. Person Plural | declamavissetis | — |
3. Person Plural | declamavissent | — |
Imperativ I | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | declama | declamare |
3. Person Singular | — | — |
2. Person Plural | declamate | declamamini |
3. Person Plural | — | — |
Imperativ II | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | declamato, declamatoreis | declamator |
3. Person Singular | declamato, declamatoreis | declamator |
2. Person Plural | declamatote | — |
3. Person Plural | declamanto | declamantor |
PPP | Singular | Plural |
---|
Nominativ | declamata, declamatum, declamatus | declamata, declamatae, declamati |
Genitiv | declamatae, declamati | declamatarum, declamatorum |
Dativ | declamatae, declamato, declamatoreis | declamatis |
Akkusativ | declamatam, declamatum | declamata, declamatas, declamatos |
Ablativ | declamata, declamato, declamatoreis | declamatis |
Vokativ | declamata, declamate, declamatum | declamata, declamatae, declamati |
PPA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | declamans | declamantes, declamantia |
Genitiv | declamantis | declamantium, declamantum |
Dativ | declamanti | declamantibus |
Akkusativ | declamans, declamantem | declamantes, declamantia |
Ablativ | declamante, declamanti | declamantibus |
Vokativ | declamans | declamantes, declamantia |
PFA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | declamaturus, declamatura, declamaturum | declamatura, declamaturae, declamaturi |
Genitiv | declamaturae, declamaturi | declamaturarum, declamaturorum |
Dativ | declamaturae, declamaturo | declamaturis |
Akkusativ | declamaturam, declamaturum | declamatura, declamaturas, declamaturos |
Ablativ | declamatura, declamaturo | declamaturis |
Vokativ | declamatura, declamature, declamaturum | declamatura, declamaturae, declamaturi |
Gerundivum | Singular | Plural |
---|
Nominativ | declamandum, declamanda, declamandus | declamanda, declamandae, declamandi |
Genitiv | declamandae, declamandi | declamandarum, declamandorum |
Dativ | declamandae, declamando | declamandis |
Akkusativ | declamandum, declamandam | declamanda, declamandas, declamandos |
Ablativ | declamanda, declamando | declamandis |
Vokativ | declamandum, declamanda, declamande | declamanda, declamandae, declamandi |
152 (238) Formen für „declamare“