Formentabelle zu „decarnare“
Verb
Präsens (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular |
Warning: Division by zero in /srv/data/web/vhosts/www.latein.me/htdocs/formTable.php on line 463
decarno | decarnor |
2. Person Singular | decarnas | decarnare, decarnaris |
3. Person Singular | decarnat | decarnatur |
1. Person Plural | decarnamus | decarnamur |
2. Person Plural | decarnatis | decarnamini |
3. Person Plural | decarnant | decarnantur |
Imperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | decarnabam | decarnabar |
2. Person Singular | decarnabas | decarnabare, decarnabaris |
3. Person Singular | decarnabat | decarnabatur |
1. Person Plural | decarnabamus | decarnabamur |
2. Person Plural | decarnabatis | decarnabamini |
3. Person Plural | decarnabant | decarnabantur |
Futur I (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | decarnabo | decarnabor |
2. Person Singular | decarnabis | decarnabere, decarnaberis |
3. Person Singular | decarnabit | decarnabitur |
1. Person Plural | decarnabimus | decarnabimur |
2. Person Plural | decarnabitis | decarnabimini |
3. Person Plural | decarnabunt | decarnabuntur |
Perfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | decarnavi | — |
2. Person Singular | decarnavisti | — |
3. Person Singular | decarnavit | — |
1. Person Plural | decarnavimus | — |
2. Person Plural | decarnavistis | — |
3. Person Plural | decarnare, decarnavere, decarnaverunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | decarnaveram | — |
2. Person Singular | decarnaveras | — |
3. Person Singular | decarnaverat | — |
1. Person Plural | decarnaveramus | — |
2. Person Plural | decarnaveratis | — |
3. Person Plural | decarnaverant | — |
Futur II (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | decarnavero | — |
2. Person Singular | decarnaris, decarnaveris | — |
3. Person Singular | decarnaverit | — |
1. Person Plural | decarnaverimus | — |
2. Person Plural | decarnaveritis | — |
3. Person Plural | decarnaverint | — |
Präsens (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | decarnem | decarner |
2. Person Singular | decarnes | decarnere, decarneris |
3. Person Singular | decarnet | decarnetur |
1. Person Plural | decarnemus | decarnemur |
2. Person Plural | decarnetis | decarnemini |
3. Person Plural | decarnent | decarnentur |
Imperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | decarnarem | decarnarer |
2. Person Singular | decarnares | decarnarere, decarnareris |
3. Person Singular | decarnaret | decarnaretur |
1. Person Plural | decarnaremus | decarnaremur |
2. Person Plural | decarnaretis | decarnaremini |
3. Person Plural | decarnarent | decarnarentur |
Perfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | decarnaverim | — |
2. Person Singular | decarnaris, decarnaveris | — |
3. Person Singular | decarnaverit | — |
1. Person Plural | decarnaverimus | — |
2. Person Plural | decarnaveritis | — |
3. Person Plural | decarnaverint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | decarnavissem | — |
2. Person Singular | decarnavisses | — |
3. Person Singular | decarnavisset | — |
1. Person Plural | decarnavissemus | — |
2. Person Plural | decarnavissetis | — |
3. Person Plural | decarnavissent | — |
Infinitiv | Präsens | Perfekt |
---|
Aktiv | decarnare | decarnavisse |
Passiv | decarnari, decarnarier | — |
Imperativ I | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | decarna | decarnare |
3. Person Singular | — | — |
2. Person Plural | decarnate | decarnamini |
3. Person Plural | — | — |
Imperativ II | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | decarnato | decarnator |
3. Person Singular | decarnato | decarnator |
2. Person Plural | decarnatote | — |
3. Person Plural | decarnanto | decarnantor |
PPP | Singular | Plural |
---|
Nominativ | decarnata, decarnatum, decarnatus | decarnata, decarnatae, decarnati |
Genitiv | decarnatae, decarnati | decarnatarum, decarnatorum |
Dativ | decarnatae, decarnato | decarnatis |
Akkusativ | decarnatam, decarnatum | decarnata, decarnatas, decarnatos |
Ablativ | decarnata, decarnato | decarnatis |
Vokativ | decarnata, decarnate, decarnatum | decarnata, decarnatae, decarnati |
PPA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | decarnans | decarnantes, decarnantia |
Genitiv | decarnantis | decarnantium, decarnantum |
Dativ | decarnanti | decarnantibus |
Akkusativ | decarnans, decarnantem | decarnantes, decarnantia |
Ablativ | decarnante, decarnanti | decarnantibus |
Vokativ | decarnans | decarnantes, decarnantia |
PFA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | decarnatura, decarnaturum, decarnaturus | decarnatura, decarnaturae, decarnaturi |
Genitiv | decarnaturae, decarnaturi | decarnaturarum, decarnaturorum |
Dativ | decarnaturae, decarnaturo | decarnaturis |
Akkusativ | decarnaturam, decarnaturum | decarnatura, decarnaturas, decarnaturos |
Ablativ | decarnatura, decarnaturo | decarnaturis |
Vokativ | decarnatura, decarnature, decarnaturum | decarnatura, decarnaturae, decarnaturi |
Gerundivum | Singular | Plural |
---|
Nominativ | decarnanda, decarnandum, decarnandus | decarnanda, decarnandae, decarnandi |
Genitiv | decarnandae, decarnandi | decarnandarum, decarnandorum |
Dativ | decarnandae, decarnando | decarnandis |
Akkusativ | decarnandam, decarnandum | decarnanda, decarnandas, decarnandos |
Ablativ | decarnanda, decarnando | decarnandis |
Vokativ | decarnanda, decarnande, decarnandum | decarnanda, decarnandae, decarnandi |
152 (228) Formen für „decarnare“