Formentabelle zu „deasceare“
Verb
Präsens (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deasceo | deasceor |
2. Person Singular | deasceas | deasceare, deascearis |
3. Person Singular | deasceat | deasceatur |
1. Person Plural | deasceamus | deasceamur |
2. Person Plural | deasceatis | deasceamini |
3. Person Plural | deasceant | deasceantur |
Imperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deasceabam | deasceabar |
2. Person Singular | deasceabas | deasceabare, deasceabaris |
3. Person Singular | deasceabat | deasceabatur |
1. Person Plural | deasceabamus | deasceabamur |
2. Person Plural | deasceabatis | deasceabamini |
3. Person Plural | deasceabant | deasceabantur |
Futur I (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deasceabo | deasceabor |
2. Person Singular | deasceabis | deasceabere, deasceaberis |
3. Person Singular | deasceabit | deasceabitur |
1. Person Plural | deasceabimus | deasceabimur |
2. Person Plural | deasceabitis | deasceabimini |
3. Person Plural | deasceabunt | deasceabuntur |
Perfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deasceavi | — |
2. Person Singular | deasceavisti | — |
3. Person Singular | deasceavit | — |
1. Person Plural | deasceavimus | — |
2. Person Plural | deasceavistis | — |
3. Person Plural | deasceare, deasceavere, deasceaverunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deasceaveram | — |
2. Person Singular | deasceaveras | — |
3. Person Singular | deasceaverat | — |
1. Person Plural | deasceaveramus | — |
2. Person Plural | deasceaveratis | — |
3. Person Plural | deasceaverant | — |
Futur II (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deasceavero | — |
2. Person Singular | deascearis, deasceaveris | — |
3. Person Singular | deasceaverit | — |
1. Person Plural | deasceaverimus | — |
2. Person Plural | deasceaveritis | — |
3. Person Plural | deasceaverint | — |
Präsens (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deasceem | deasceer |
2. Person Singular | deascees | deasceere, deasceeris |
3. Person Singular | deasceet | deasceetur |
1. Person Plural | deasceemus | deasceemur |
2. Person Plural | deasceetis | deasceemini |
3. Person Plural | deasceent | deasceentur |
Imperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deascearem | deascearer |
2. Person Singular | deasceares | deascearere, deasceareris |
3. Person Singular | deascearet | deascearetur |
1. Person Plural | deascearemus | deascearemur |
2. Person Plural | deascearetis | deascearemini |
3. Person Plural | deascearent | deascearentur |
Perfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deasceaverim | — |
2. Person Singular | deascearis, deasceaveris | — |
3. Person Singular | deasceaverit | — |
1. Person Plural | deasceaverimus | — |
2. Person Plural | deasceaveritis | — |
3. Person Plural | deasceaverint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | deasceavissem | — |
2. Person Singular | deasceavisses | — |
3. Person Singular | deasceavisset | — |
1. Person Plural | deasceavissemus | — |
2. Person Plural | deasceavissetis | — |
3. Person Plural | deasceavissent | — |
Infinitiv | Präsens | Perfekt |
---|
Aktiv | deasceare | deasceavisse |
Passiv | deasceari, deascearier | — |
Imperativ I | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | deascea | deasceare |
3. Person Singular | — | — |
2. Person Plural | deasceate | deasceamini |
3. Person Plural | — | — |
Imperativ II | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | deasceato | deasceator |
3. Person Singular | deasceato | deasceator |
2. Person Plural | deasceatote | — |
3. Person Plural | deasceanto | deasceantor |
PPP | Singular | Plural |
---|
Nominativ | deasceata, deasceatum, deasceatus | deasceata, deasceatae, deasceati |
Genitiv | deasceatae, deasceati | deasceatarum, deasceatorum |
Dativ | deasceato, deasceatae | deasceatis |
Akkusativ | deasceatam, deasceatum | deasceata, deasceatas, deasceatos |
Ablativ | deasceato, deasceata | deasceatis |
Vokativ | deasceata, deasceate, deasceatum | deasceata, deasceatae, deasceati |
PPA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | deasceans | deasceantes, deasceantia |
Genitiv | deasceantis | deasceantium, deasceantum |
Dativ | deasceanti | deasceantibus |
Akkusativ | deasceans, deasceantem | deasceantes, deasceantia |
Ablativ | deasceante, deasceanti | deasceantibus |
Vokativ | deasceans | deasceantes, deasceantia |
PFA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | deasceatura, deasceaturum, deasceaturus | deasceatura, deasceaturae, deasceaturi |
Genitiv | deasceaturae, deasceaturi | deasceaturarum, deasceaturorum |
Dativ | deasceaturae, deasceaturo | deasceaturis |
Akkusativ | deasceaturam, deasceaturum | deasceatura, deasceaturas, deasceaturos |
Ablativ | deasceatura, deasceaturo | deasceaturis |
Vokativ | deasceatura, deasceature, deasceaturum | deasceatura, deasceaturae, deasceaturi |
Gerundivum | Singular | Plural |
---|
Nominativ | deasceanda, deasceandum, deasceandus | deasceanda, deasceandae, deasceandi |
Genitiv | deasceandae, deasceandi | deasceandarum, deasceandorum |
Dativ | deasceandae, deasceando | deasceandis |
Akkusativ | deasceandam, deasceandum | deasceanda, deasceandas, deasceandos |
Ablativ | deasceanda, deasceando | deasceandis |
Vokativ | deasceanda, deasceande, deasceandum | deasceanda, deasceandae, deasceandi |
152 (228) Formen für „deasceare“