Formentabelle zu „dearmare“
Verb
Präsens (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dearmo | dearmor |
2. Person Singular | dearmas | dearmare, dearmaris |
3. Person Singular | dearmat | dearmatur |
1. Person Plural | dearmamus | dearmamur |
2. Person Plural | dearmatis | dearmamini |
3. Person Plural | dearmant | dearmantur |
Imperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dearmabam | dearmabar |
2. Person Singular | dearmabas | dearmabare, dearmabaris |
3. Person Singular | dearmabat | dearmabatur |
1. Person Plural | dearmabamus | dearmabamur |
2. Person Plural | dearmabatis | dearmabamini |
3. Person Plural | dearmabant | dearmabantur |
Futur I (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dearmabo | dearmabor |
2. Person Singular | dearmabis | dearmabere, dearmaberis |
3. Person Singular | dearmabit | dearmabitur |
1. Person Plural | dearmabimus | dearmabimur |
2. Person Plural | dearmabitis | dearmabimini |
3. Person Plural | dearmabunt | dearmabuntur |
Perfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dearmavi | — |
2. Person Singular | dearmavisti | — |
3. Person Singular | dearmavit | — |
1. Person Plural | dearmavimus | — |
2. Person Plural | dearmavistis | — |
3. Person Plural | dearmare, dearmavere, dearmaverunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dearmaveram | — |
2. Person Singular | dearmaveras | — |
3. Person Singular | dearmaverat | — |
1. Person Plural | dearmaveramus | — |
2. Person Plural | dearmaveratis | — |
3. Person Plural | dearmaverant | — |
Futur II (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dearmavero | — |
2. Person Singular | dearmaris, dearmaveris | — |
3. Person Singular | dearmaverit | — |
1. Person Plural | dearmaverimus | — |
2. Person Plural | dearmaveritis | — |
3. Person Plural | dearmaverint | — |
Präsens (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dearmem | dearmer |
2. Person Singular | dearmes | dearmere, dearmeris |
3. Person Singular | dearmet | dearmetur |
1. Person Plural | dearmemus | dearmemur |
2. Person Plural | dearmetis | dearmemini |
3. Person Plural | dearment | dearmentur |
Imperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dearmarem | dearmarer |
2. Person Singular | dearmares | dearmarere, dearmareris |
3. Person Singular | dearmaret | dearmaretur |
1. Person Plural | dearmaremus | dearmaremur |
2. Person Plural | dearmaretis | dearmaremini |
3. Person Plural | dearmarent | dearmarentur |
Perfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dearmaverim | — |
2. Person Singular | dearmaris, dearmaveris | — |
3. Person Singular | dearmaverit | — |
1. Person Plural | dearmaverimus | — |
2. Person Plural | dearmaveritis | — |
3. Person Plural | dearmaverint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | dearmavissem | — |
2. Person Singular | dearmavisses | — |
3. Person Singular | dearmavisset | — |
1. Person Plural | dearmavissemus | — |
2. Person Plural | dearmavissetis | — |
3. Person Plural | dearmavissent | — |
Infinitiv | Präsens | Perfekt |
---|
Aktiv | dearmare | dearmavisse |
Passiv | dearmari, dearmarier | — |
Imperativ I | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | dearma | dearmare |
3. Person Singular | — | — |
2. Person Plural | dearmate | dearmamini |
3. Person Plural | — | — |
Imperativ II | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | dearmato | dearmator |
3. Person Singular | dearmato | dearmator |
2. Person Plural | dearmatote | — |
3. Person Plural | dearmanto | dearmantor |
PPP | Singular | Plural |
---|
Nominativ | dearmatum, dearmata, dearmatus | dearmata, dearmatae, dearmati |
Genitiv | dearmatae, dearmati | dearmatarum, dearmatorum |
Dativ | dearmatae, dearmato | dearmatis |
Akkusativ | dearmatum, dearmatam | dearmata, dearmatas, dearmatos |
Ablativ | dearmata, dearmato | dearmatis |
Vokativ | dearmatum, dearmata, dearmate | dearmata, dearmatae, dearmati |
PPA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | dearmans | dearmantes, dearmantia |
Genitiv | dearmantis | dearmantium, dearmantum |
Dativ | dearmanti | dearmantibus |
Akkusativ | dearmans, dearmantem | dearmantes, dearmantia |
Ablativ | dearmante, dearmanti | dearmantibus |
Vokativ | dearmans | dearmantes, dearmantia |
PFA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | dearmatura, dearmaturum, dearmaturus | dearmatura, dearmaturae, dearmaturi |
Genitiv | dearmaturae, dearmaturi | dearmaturarum, dearmaturorum |
Dativ | dearmaturae, dearmaturo | dearmaturis |
Akkusativ | dearmaturam, dearmaturum | dearmatura, dearmaturas, dearmaturos |
Ablativ | dearmatura, dearmaturo | dearmaturis |
Vokativ | dearmatura, dearmature, dearmaturum | dearmatura, dearmaturae, dearmaturi |
Gerundivum | Singular | Plural |
---|
Nominativ | dearmanda, dearmandum, dearmandus | dearmanda, dearmandae, dearmandi |
Genitiv | dearmandae, dearmandi | dearmandarum, dearmandorum |
Dativ | dearmandae, dearmando | dearmandis |
Akkusativ | dearmandam, dearmandum | dearmanda, dearmandas, dearmandos |
Ablativ | dearmanda, dearmando | dearmandis |
Vokativ | dearmanda, dearmande, dearmandum | dearmanda, dearmandae, dearmandi |
152 (228) Formen für „dearmare“