Formentabelle zu „conscelerare“
Verb
Präsens (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | conscelero | consceleror |
2. Person Singular | consceleras | conscelerare, consceleraris |
3. Person Singular | conscelerat | consceleratur |
1. Person Plural | consceleramus | consceleramur |
2. Person Plural | consceleratis | consceleramini |
3. Person Plural | conscelerant | conscelerantur |
Imperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | conscelerabam | conscelerabar |
2. Person Singular | conscelerabas | conscelerabare, conscelerabaris |
3. Person Singular | conscelerabat | conscelerabatur |
1. Person Plural | conscelerabamus | conscelerabamur |
2. Person Plural | conscelerabatis | conscelerabamini |
3. Person Plural | conscelerabant | conscelerabantur |
Futur I (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | conscelerabo | conscelerabor |
2. Person Singular | conscelerabis | conscelerabere, consceleraberis |
3. Person Singular | conscelerabit | conscelerabitur |
1. Person Plural | conscelerabimus | conscelerabimur |
2. Person Plural | conscelerabitis | conscelerabimini |
3. Person Plural | conscelerabunt | conscelerabuntur |
Perfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | consceleravi | — |
2. Person Singular | consceleravisti | — |
3. Person Singular | consceleravit | — |
1. Person Plural | consceleravimus | — |
2. Person Plural | consceleravistis | — |
3. Person Plural | conscelerare, consceleravere, consceleraverunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | consceleraveram | — |
2. Person Singular | consceleraveras | — |
3. Person Singular | consceleraverat | — |
1. Person Plural | consceleraveramus | — |
2. Person Plural | consceleraveratis | — |
3. Person Plural | consceleraverant | — |
Futur II (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | consceleravero | — |
2. Person Singular | consceleraris, consceleraveris | — |
3. Person Singular | consceleraverit | — |
1. Person Plural | consceleraverimus | — |
2. Person Plural | consceleraveritis | — |
3. Person Plural | consceleraverint | — |
Präsens (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | conscelerem | conscelerer |
2. Person Singular | consceleres | conscelerere, conscelereris |
3. Person Singular | consceleret | consceleretur |
1. Person Plural | consceleremus | consceleremur |
2. Person Plural | consceleretis | consceleremini |
3. Person Plural | conscelerent | conscelerentur |
Imperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | conscelerarem | conscelerarer |
2. Person Singular | conscelerares | conscelerarere, conscelerareris |
3. Person Singular | consceleraret | consceleraretur |
1. Person Plural | consceleraremus | consceleraremur |
2. Person Plural | consceleraretis | consceleraremini |
3. Person Plural | conscelerarent | conscelerarentur |
Perfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | consceleraverim | — |
2. Person Singular | consceleraris, consceleraveris | — |
3. Person Singular | consceleraverit | — |
1. Person Plural | consceleraverimus | — |
2. Person Plural | consceleraveritis | — |
3. Person Plural | consceleraverint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | consceleravissem | — |
2. Person Singular | consceleravisses | — |
3. Person Singular | consceleravisset | — |
1. Person Plural | consceleravissemus | — |
2. Person Plural | consceleravissetis | — |
3. Person Plural | consceleravissent | — |
Infinitiv | Präsens | Perfekt |
---|
Aktiv | conscelerare | consceleravisse |
Passiv | conscelerari, conscelerarier | — |
Imperativ I | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | conscelera, consceleratusus | conscelerare |
3. Person Singular | — | — |
2. Person Plural | conscelerate | consceleramini |
3. Person Plural | — | — |
Imperativ II | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | conscelerato | conscelerator |
3. Person Singular | conscelerato | conscelerator |
2. Person Plural | consceleratote | — |
3. Person Plural | consceleranto | conscelerantor |
PPP | Singular | Plural |
---|
Nominativ | conscelerata, consceleratum, consceleratus | conscelerata, consceleratae, conscelerati |
Genitiv | consceleratae, conscelerati | consceleratarum, consceleratorum |
Dativ | consceleratae, conscelerato | consceleratis |
Akkusativ | consceleratum, consceleratam | consceleratos, conscelerata, consceleratas |
Ablativ | conscelerata, conscelerato | consceleratis |
Vokativ | conscelerata, consceleratum, conscelerate | conscelerata, consceleratae, conscelerati |
PPA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | conscelerans | conscelerantes, conscelerantia |
Genitiv | conscelerantis | conscelerantium, conscelerantum |
Dativ | consceleranti | conscelerantibus |
Akkusativ | conscelerans, conscelerantem | conscelerantes, conscelerantia |
Ablativ | conscelerante, consceleranti | conscelerantibus |
Vokativ | conscelerans | conscelerantes, conscelerantia |
PFA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | consceleratura, consceleraturum, consceleraturus | consceleratura, consceleraturae, consceleraturi |
Genitiv | consceleraturae, consceleraturi | consceleraturarum, consceleraturorum |
Dativ | consceleraturae, consceleraturo | consceleraturis |
Akkusativ | consceleraturam, consceleraturum | consceleratura, consceleraturas, consceleraturos |
Ablativ | consceleratura, consceleraturo | consceleraturis |
Vokativ | consceleratura, conscelerature, consceleraturum | consceleratura, consceleraturae, consceleraturi |
Gerundivum | Singular | Plural |
---|
Nominativ | consceleranda, conscelerandum, conscelerandus | consceleranda, conscelerandae, conscelerandi |
Genitiv | conscelerandae, conscelerandi | conscelerandarum, conscelerandorum |
Dativ | conscelerandae, conscelerando | conscelerandis |
Akkusativ | conscelerandam, conscelerandum | consceleranda, conscelerandas, conscelerandos |
Ablativ | consceleranda, conscelerando | conscelerandis |
Vokativ | consceleranda, conscelerande, conscelerandum | consceleranda, conscelerandae, conscelerandi |
152 (232) Formen für „conscelerare“