Formentabelle zu „conjugare“
Verb
Präsens (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | coniugo | conjugor |
2. Person Singular | conjugas | conjugare, conjugaris |
3. Person Singular | conjugat | conjugatur |
1. Person Plural | conjugamus | conjugamur |
2. Person Plural | coniugatis | conjugamini |
3. Person Plural | conjugant | conjugantur |
Imperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | conjugabam | conjugabar |
2. Person Singular | conjugabas | conjugabare, conjugabaris |
3. Person Singular | conjugabat | conjugabatur |
1. Person Plural | conjugabamus | conjugabamur |
2. Person Plural | conjugabatis | conjugabamini |
3. Person Plural | conjugabant | conjugabantur |
Futur I (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | conjugabo | conjugabor |
2. Person Singular | conjugabis | conjugabere, conjugaberis |
3. Person Singular | conjugabit | conjugabitur |
1. Person Plural | conjugabimus | conjugabimur |
2. Person Plural | conjugabitis | conjugabimini |
3. Person Plural | conjugabunt | conjugabuntur |
Perfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | conjugavi | — |
2. Person Singular | conjugavisti | — |
3. Person Singular | conjugavit | — |
1. Person Plural | conjugavimus | — |
2. Person Plural | conjugavistis | — |
3. Person Plural | conjugare, conjugavere, conjugaverunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | conjugaveram | — |
2. Person Singular | conjugaveras | — |
3. Person Singular | conjugaverat | — |
1. Person Plural | conjugaveramus | — |
2. Person Plural | conjugaveratis | — |
3. Person Plural | conjugaverant | — |
Futur II (Indikativ) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | conjugavero | — |
2. Person Singular | conjugaris, conjugaveris | — |
3. Person Singular | conjugaverit | — |
1. Person Plural | conjugaverimus | — |
2. Person Plural | conjugaveritis | — |
3. Person Plural | conjugaverint | — |
Präsens (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | coniugem | conjuger |
2. Person Singular | coniuges | conjugere, conjugeris |
3. Person Singular | conjuget | conjugetur |
1. Person Plural | conjugemus | conjugemur |
2. Person Plural | conjugetis | conjugemini |
3. Person Plural | conjugent | conjugentur |
Imperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | conjugarem | conjugarer |
2. Person Singular | conjugares | conjugarere, conjugareris |
3. Person Singular | conjugaret | conjugaretur |
1. Person Plural | conjugaremus | conjugaremur |
2. Person Plural | conjugaretis | conjugaremini |
3. Person Plural | conjugarent | conjugarentur |
Perfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | conjugaverim | — |
2. Person Singular | conjugaris, conjugaveris | — |
3. Person Singular | conjugaverit | — |
1. Person Plural | conjugaverimus | — |
2. Person Plural | conjugaveritis | — |
3. Person Plural | conjugaverint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv) | Aktiv | Passiv |
---|
1. Person Singular | conjugavissem | — |
2. Person Singular | conjugavisses | — |
3. Person Singular | conjugavisset | — |
1. Person Plural | conjugavissemus | — |
2. Person Plural | conjugavissetis | — |
3. Person Plural | conjugavissent | — |
Infinitiv | Präsens | Perfekt |
---|
Aktiv | conjugare | conjugavisse |
Passiv | conjugari, conjugarier | — |
Imperativ I | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | conjuga, coniugatusum | conjugare |
3. Person Singular | — | — |
2. Person Plural | conjugate | conjugamini |
3. Person Plural | — | — |
Imperativ II | Aktiv | Passiv |
---|
2. Person Singular | coniugato, conjugatoreis | conjugador, coniugator |
3. Person Singular | coniugato, conjugatoreis | coniugator, conjugador |
2. Person Plural | conjugatote | — |
3. Person Plural | conjuganto | conjugantor |
PPP | Singular | Plural |
---|
Nominativ | coniugata, conjugatum, coniugatus | coniugata, conjugatae, conjugati |
Genitiv | conjugatae, conjugati | conjugatarum, conjugatorum |
Dativ | coniugato, conjugatae, conjugatoreis | coniugatis |
Akkusativ | conjugatam, conjugatum | coniugata, conjugatas, conjugatos |
Ablativ | coniugata, coniugato, conjugatoreis | coniugatis |
Vokativ | coniugata, conjugate, conjugatum | coniugata, conjugatae, conjugati |
PPA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | conjugans | conjugantes, conjugantia |
Genitiv | conjugantis | conjugantium, conjugantum |
Dativ | conjuganti | conjugantibus |
Akkusativ | conjugans, conjugantem | conjugantes, conjugantia |
Ablativ | conjugante, conjuganti | conjugantibus |
Vokativ | conjugans | conjugantes, conjugantia |
PFA | Singular | Plural |
---|
Nominativ | conjugatura, conjugaturum, conjugaturus | conjugatura, conjugaturae, conjugaturi |
Genitiv | conjugaturae, conjugaturi | conjugaturarum, conjugaturorum |
Dativ | conjugaturae, conjugaturo | conjugaturis |
Akkusativ | conjugaturam, conjugaturum | conjugatura, conjugaturas, conjugaturos |
Ablativ | conjugatura, conjugaturo | conjugaturis |
Vokativ | conjugatura, conjugature, conjugaturum | conjugatura, conjugaturae, conjugaturi |
Gerundivum | Singular | Plural |
---|
Nominativ | conjuganda, conjugandum, conjugandus | conjuganda, conjugandae, conjugandi |
Genitiv | conjugandae, conjugandi | conjugandarum, conjugandorum |
Dativ | conjugandae, conjugando | conjugandis |
Akkusativ | conjugandam, conjugandum | conjuganda, conjugandas, conjugandos |
Ablativ | conjuganda, conjugando | conjugandis |
Vokativ | conjuganda, conjugande, conjugandum | conjuganda, conjugandae, conjugandi |
Adjektiv
Positiv | Singular | Plural |
---|
Nominativ | — | — |
Genitiv | — | coniugilium |
Dativ | — | — |
Akkusativ | — | — |
Ablativ | — | — |
Vokativ | — | — |
Komparativ | Singular | Plural |
---|
Nominativ | — | — |
Genitiv | — | — |
Dativ | — | — |
Akkusativ | — | — |
Ablativ | — | — |
Vokativ | — | — |
Superlativ | Singular | Plural |
---|
Nominativ | — | — |
Genitiv | — | — |
Dativ | — | — |
Akkusativ | — | — |
Ablativ | — | — |
Vokativ | — | — |
153 (240) Formen für „conjugare“